Parlament d’Arran Olesa a la 5a Calçotada Popular

Publicat el

Les joves som un grup social condicionat pel poder adult, exclòs i marginat dels espais de poder i de decisió. Munició inesgotable a la reserva pel sistema capitalista i patriarcal, intencionadament exclosos per poder ser utilitzades com a mà d’obra barata i explotable quan i com es vulgui. Discriminades amb l’excusa de viure en una suposada etapa de transició cap a la veritable edat adulta.

Hi ha un 50% d’atur juvenil als PPCC i 9 de cada 10 contractes que es fan a les joves són temporals. Com a joves hem d’acceptar feines precàries i temporals amb baixos salaris, males condicions laborals, canvis d’horari en últim moment, hores extres no retribuïdes… per poder tenir un salari a final de mes. Les dones joves, a més, som doblament treballadores precàries, ja que a part del treball laboral, on se’ns discrimina pel fet de ser dona amb unes pitjors condicions de treball, no se’ns reconeix ni retribueix el treball de cures i reproductiu.

Les joves som un engranatge més del cicle d’explotació capitalista i patriarcal, els quals generen pedaços que no va a l’arrel del problema. Mecanismes com programes de garantia juvenil, condicionats per l’experiència acadèmica, o l’emprenedoria, l’eina del poder adult per fer-nos creure que les culpables que no troben feina som les mateixes joves que no ens esforcem prou o que no sabem tenir bones idees, i no el sistema d’explotació capitalista que no li interessa que tinguem el poder i control total de les nostres feines.

Se’ns nega també tota possibilitat a emancipar-nos a causa de la falta de feina i ingressos, ja que els preus del habitatges són inabastables. Als Països Catalans hi ha un milió d’habitatges buits i es produeixen més de 90 desnonaments al dia, mentre a les joves no se’ns permet emancipar-nos i l’edat mitjana de fer-ho es situa als 29 anys. Cal que garantim el dret a l’habitatge i el fem efectiu. Com a joves, hem d’aprendre de l’experiència història de les lluites veïnals i populars i de l’actual combat diària de les PAHs, i apostar per alternatives com l’okupació d’habitatges en desús, la masoveria o les cooperatives d’habitatge, creant una estratègia autònoma que ens permeti a les joves construir alternatives reals a l’actual model d’habitatge.

Per garantir els nostres drets a un habitatge i una feina digna, cal trencar amb la individualitat i aïllament a les que ens empeny el sistema, deixar de veure a la resta de joves de classe treballadora com a competidores dins del mercat labora i a les migrants com a enemigues dins el mateix. Com a problemàtiques que ens afecten a totes les treballadores, cal respondre-hi col·lectivament, teixint xarxes de lluita labora i sindical autoorganitzades, des del suport mutu, defugint els sindicats pactistes, i entenent els nostres llocs de treball com a espais on desenvolupar la nostra lluita política.

Cal crear nous models de relació i producció que trenquin amb les normes establertes capitalistes i heteropatriarcals. Hem d’organitzar-nos i lluitar col·lectivament per passar de la resistència als atacs del sistema capitalista i patriarcal a la creació d’alternatives populars que ens permetin desenvolupar la nostra plena sobirania nacional, de classe i de gènere.

Les joves dels Països Catalans n’estem fartes, volem sostre i treball!

Olesa de Montserrat, 5 de març de 2016.